Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
VOCABULARI DE LA LLENGUA CATALANA MEDIEVAL DE LLUÍS FARAUDO DE SAINT-GERMAIN
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
PresentacióMaterialsMetodologiaNota biogràficaAutorsObres
    3 de 13    (152 registres)
veure  Desordonadament
veure  Desordonament
veure  Desordonança
veure  Desordonat, ada
veure  Desori
veure  Desormejar
veure  Dessorrar, [desorrar]
veure  Dilusori, òria
veure  Dimissòria
veure  Diversori
veure  Dolçor, [dolsor]
veure  Eixordar, [exordar, ayssordar, xordar]

DESSORRAR, [DESORRAR] v. a.

Desllastar una embarcació.

"Mariners son tenguts de dessorrar e de sorrar la on la nau començara lo viatge..."
Consolat de Mar tit. III, cap. CLXXIX. Mariners deuen dessorrar e sorrar, carregar e descarregar

"E si leva viatge, com haura anat la on devia anar e ell haura descarregat e desorrat, e lo senyor de la nau haura levat viatge e sera en loch de recobre de mariners, lo mariner no li es tengut..."
Consolat de Mar tit. III, cap. CLX


torna a dalt